Dincat i Granés Fundació publiquen el “Segon informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya”, un estudi que veu la llum dos anys després de la publicació del primer informe, i que neix amb la voluntat de comptar amb una perspectiva evolutiva i comparada amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu per, així, identificar els grans reptes que cal abordar, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.
Es presenta a Barcelona el dia 3 d’octubre de 2024 i a Banyoles el dia 10 d’octubre de 2024.
Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual, tipologia de discapacitat, de fet, que més creix, arribant a fer-ho en un 28% els últims 5 anys. L’informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre elles a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics, professionals, persones amb DID i familiars. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com la infància i adolescència, l’accessibilitat; l’accés a la justícia; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.
Els resultats de l’estudi s’han resumit en un document de resum executiu, que també s’ha adaptat en lectura fàcil per tal que pugui ser consultat pel mateix col·lectiu i altres persones amb dificultats de comprensió.
A la presentació feta a Banyoles, la directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, va destacar que l’informe vol ser una oportunitat de “sensibilització i influència cap a la resta de la societat civil que desconeix la realitat de tantes persones que no tenen garantits els seus drets humans essencials”. Masferrer va apuntar que l’informe també “ha evidenciat el desequilibri territorial en la provisió de serveis de suport a les persones que provoca desigualtats entre aquestes persones i entre territoris”, i va demanar que com a país s’entomi aquesta qüestió a curt termini. I Víctor Galmés, director de Dincat, va aprofitar per reivindicar que cal un “model d’atenció centrat en les persones amb discapacitat intel·lectual que potenciï els suports i serveis de promoció de l’autonomia personal”. A l’acte també hi va participar José Carlos Eiriz, president de Dincat; María Sánchez de Ksnet, coautora de l’informe, i Helga Nuell, directora dels Serveis Territorials del Departament de Drets Socials i Inclusió a Girona. A més a més, es va poder conèixer la situació de les persones amb discapacitat en primera persona a través de la participació de testimonis de la comarca: Irene Tohà, Marc Verdaguer i Johana Sierra. Els testimonis van parlar de qüestions com la necessitat que hi hagi una àmplia oferta educativa adreçada a les persones amb discapacitat intel·lectual o la manca de suport i acompanyament que a les famílies de persones amb DID.
